⚖️🥬 Sarkozy condemnat i què hi pinten unes cols enmig del carrer

París, 7 de març de 2021

Benvinguts a la versió en català del primer post de la meva newsletter. Bon diumenge i bona lectura!

👀 All eyes on Sarko

Aquesta setmana va començar forta: Nicolas Sarkozy va ser condemnat, dilluns, a tres anys de presó per corrupció i tràfic d'influències per intentar subornar un jutge. Va passar dos anys després d'abandonar l'Elisi (va ser president entre 2007 i 2012) i és conegut com el cas "de les escoltes" o "Paul Bismuth".

  • Resumint-ho molt: Sarkozy li hauria ofert una feina a Mònaco a canvi d'informació sobre un cas que l'involucrava. Ho van descobrir uns investigadors a través d'escoltes telefòniques mentre l'investigaven per un altre assumpte (sí, hi ha tres trames diferents només en aquest paràgraf).

Vaig escriure sobre això a elDiario.es des del Tribunal Judicial de París.

El Tribunal Judicial contrasta amb l'arquitectura típica parisenca. Es veu que és el segon edifici més alt de París després de Montparnasse. Aquí va tenir lloc, fa pocs mesos, el judici pels atemptats de Charlie Hebdo
Aquí, durant la cobertura. Dies en què es treballa sota pressió i acabes, per exemple, enviant cròniques des del terra. Vaig seguir la sentència des de la sala d'audiències, però amb les mascaretes va ser complicat veure les expressions de Sarkozy

👩🏼 Condemnat, sí. Peeeerò, no el veurem entrar a la presó. Almenys per ara, perquè:

  1. Recurs d'apel·lació: Sarkozy defensa la seva innocència i ha recorregut la sentència, que haurà de ser revisada per un tribunal superior. Aquest procés anul·la, per ara, el compliment de la pena.

  2. Arrest domiciliari: dels 3 anys de condemna, només 1 implica presó ferma. A més, el tribunal va dir que podria complir-la des de casa amb una polsera electrònica. Els altres 2 anys de presó estan "exempts de compliment", és a dir, per ara no compten, però es podrien tenir en compte per a futures condemnes. I això pot passar.

⚖️ Un altre judici en 15 dies. Cal fer-se un croquis per no perdre amb les trames en què està (o ha estat) involucrat Sarkozy. L'important és que té dos judicis pendents per finançament irregular de les seves campanyes presidencials (2007 i 2012). Un ja té data: 17 de març.

Has vist The Killing (Netflix)? Jo sí i Sarkozy també. És la sèrie que es va posar a veure la nit després de la sentència, en família. Ho va explicar en una entrevista on va dir que pensa portar el cas davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, si cal. També hem vist a Carla Bruni donant-li suport incondicional.

A post shared by Carla Bruni (@carlabruniofficial)

Per anar acabant amb el tema. Passi el que passi, la condemna és important per a França per diversos motius:

  1. Es tracta d'un expresident i no és la primera vegada que passa. El seu antecessor, Jacques Chirac, també va ser condemnat per corrupció. Sentències com la d'aquesta setmana reforcen la idea que les coses estan canviant i que els homes poderosos deixen de ser intocables.

  2. Sarkozy, influent en la dreta: el seu partit (Les Républicains) encara no té líder per a les presidencials de 2022 i molts tenien ganes de veure'l tornar a la política. La condemna divideix encara més als conservadors —alguns li han donat suport en públic, altres no— i el partit haurà de definir molt bé la seva estratègia si vol fer una bona campanya electoral.


🥬 ¿Què hi pinta aquesta col enmig del carrer?

🎵 És un tribut a l'artista francès Serge Gainsbourg (si no el situes, segur que has escoltat aquesta cançó), una llegenda a França. Aquesta setmana va fer 30 anys de la seva mort.

  • Cap de col era un dels seus nicknames en referència al seu disc "L'homme à la tête de chou", encara que molts ho atribueixen al seu físic. (Jo crec que té un aire a Adam Driver)

  • El seu apartament i la seva tomba a París s'han convertit en llocs de peregrinació (a tots dos hi ha cols en el seu honor).

Vaig apropar-me al seu apartament per veure l'ambient (estava a tope, com sol passar en aquestes dates) i vaig conèixer a aquesta adona, que em va explicar que a la casa davant hi havia viscut Karl Lagerfeld i que fins i tot l'havia arribat a veure una vegada sense les seves mítiques ulleres.

☝🏻 Provocador i polèmic. El talent de Gainsbourg persisteix (les seves cançons encara ho peten a Spotify), però també s’ha parlat molt de la seva personalitat. Us deixo alguns dels seus moments més polèmics:

  • El “I wanna fuck you” que li va dir a Whitney Houston en directe (a partir del minut 01:00). El presentador no sap on posar-se…

  • La cançó Je t’aime… moi non plus es va prohibir a diversos països (entre ells Espanya, Itàlia i el Regne Unit). Aquí tens el perquè.

  • Va versionar La Marsellesa en reggae i va ser tot un escàndol.

  • I va cremar un bitllet de 500 francs en un altre programa de tele per criticar a l’Estat. El que queda d’aquest bitllet es va vendre a subhasta per 5000 euros.

Molts es pregunten si hauria sobreviscut a l'era del #MeToo (i del #MeTooIncest, emergent a França, en parlarem un altre dia). Això és el que pensa la seva filla, Charlotte Gainsbourg.

Polèmiques a part, la seva filla ha anunciat que l'apartament del seu pare es convertirà en museu. Es veu que la casa segueix intacta des que va morir (!!!) i que gairebé ningú hi ha accedit en els últims 30 anys. Si ets a París, et proposo una alternativa per si vols entrar en l'univers Gainsbourg:

  • Galeria Hegoa: aquests dies hi ha una exposició de fotos d'una de les poques persones que ha tingut accés a la casa (es tracta del nebot del seu majordom, segons m'han dit a la galeria).

🍿 Si t'agraden els biopics tant com a mi, aquí tens el seu: Gainsbourg: vida de un héroe (Netflix)

Fins aquí el primer post d’aquesta newsletter. Gràcies per llegir-me!

Comentaris, suggeriments, algun tema que t'agradaria tractar... Pots contestar-me responent a aquest mail o comentant el post:

Leave a comment

Ens veiem la setmana que ve amb més novetats des de París 🥐🍷

Sara